" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

La necessitat de reduir els residus

imagesEl millor residu és aquell que no es genera. Amb aquesta màxima, que conté un misstage clar i directe, els col·lectius que treballem per la reducció de residus volem traslladar la idea que, molt abans de centrar-nos en el reciclatge, el que cal urgentment és reduir el nostre volum de deixalles. Una bona manera de fer-ho és practicant un consum més responsable i sostenible, això no vol dir deixar de comprar, sinó que tard o d’hora haurem d’incorporar el concepte ambiental en l’acte de la compra per triar, entre dues opcions similars d’un mateix producte o servei, la que ens obligue a gestionar i generar menys residus.

Però per arribar a fer-ho caldria tindre una oferta de consum en aquest sentit, podríem pensar no sense raó. I, efectivament, és per això que les autoritats ambientals treballen per intentar consolidar acords voluntaris de prevenció de residus amb els diferents sectors productius, de serveis i de la distribució. L’objectiu és que apostar per una reducció dels residus en l’acte de la compra siga una possibilitat real per a tots nosaltres i no una utopia, com ho ha estat fins ara. Perquè és en actuar com a consumidors quan tenim la paella pel mànec, i si premiem o castiguem amb la nostra elecció ecològica els productes, pot ser que les empreses s’ho acabaràn pensant això de posar tants residus en el punt de venda. Possiblement estem a un pas del que els experts anomenen “l’infart dels residus“, és a dir, el moment en què els diferents mètodes de gestió i tractament ja no donen l’abast i el sistema es col·lapsa. La raó és molt senzilla: en un mateix territori som cada vegada més gent i, a més, cada un de nosaltres, siga per culpa de les marques o no, però en tot cas a causa de l’espiral consumista que ens atrapa, “compro, luego existo” és l’axioma que més triomfa a la nostra societat, genera cada dia més i més deixalles, perquè no només consumim més, el que passa es que el que comprem té cada vegada un cicle de vida més curt. Dit d’una altra manera, ens hem instal·lat còmodament en la cultura del comprar per usar, tirar i tornar a comprar, girant en tot moment com el hàmster dins de la seua roda.

Els exemples són abundants: ha desaparegut la venda a granel, la que obligava el consumidor a portar l’envàs per omplir-lo de oli, de vi o de colònia. També ha caigut en desús la bossa de pa de cotó, la de tota la vida, la cistella i el carret de la compra. El botiguer ja no ens demana l’envàs de la cervesa o la llet, i és molt més còmode passar per la secció de refrigerats i agafar el paquet de plàstic del pernil que fer cua a la xarcuteria. El resultat és simple, en trenta anys el pes de la bossa de fem ha passat dels 450 grams a més d’un quilo i mig aproximadament avui dia.

Imagen 5Vol dir això que, com més renda i més qualitat de vida, més residus? La resposta és categòrica; no. De fet, els països escandinaus amb una renda més elevada que la del nostre territori, mantenen uns nivells de generació de residus molt més equilibrats. El que ha passat a la societat actual és que els fabricants i els distribuïdors s’han aprofitat de la debilitat legislativa del sector i ens han omplit les prestatgeries dels supermercats d’envasos i embalatges al·legant motius de seguretat alimentària, però de fet, en bona part dels casos, són una simple maniobra comercial que té a veure únicament amb estratègies de màrqueting simplement. Un exemple claríssim el tenim en el cartró que conté la pasta de dents, aquest embalatge, que es converteix en residu de manera automàtica quan ens disposem a utilitzar el producte, només obeeix a la necessitat del fabricant d’apilar el producte en el punt de venda, no hi ha cap altra motivació. Com amb el tub, poc estable, no poden fer aquells murals a les prestatgeries de les grans superfícies comercials, els posen dins d’una caixa de cartró gairebé mai reciclat que sí que els deixa fer piles de pasta de dents. Si els fabricants posaren els tubs de pasta de dents (producte de gran consum) de manera individual a unes safates/expositor, ens estalviaríem una quantitat considerable de cartró i reduiríem el volum de les deixalles.

4Rs24La qüestió és reparar per reduir, si fa uns anys es va fer famosa la teoria de les tres erres, la que proposava reduir, reciclar i reutilitzar com a principals eines de participació ciutadana per practicar el que llavors es va cridar l’ecologia domèstica, avui dia caldria sumar dos erres més per completar la teoria: reparar i restaurar.

La cultura de la reparació, de donar una segona oportunitat a un aparell abans de llençar-lo a l’abocador i comprar un de nou, s’ha convertit en una part definitòria del nostres caràcter estalviador al llarg dels anys. En canvi, les noves tendències de mercat, més partidàries de promoure el concepte del “usar y tirar” per afavorir el consum, han acabat arraconant aquest pensament fins al punt que avui són pocs els usuaris que porten a reparar el televisor quan deixa de funcionar bé. Fins i tot costa trobar comerços que es dediquen a aquest tipus de treballs. Recuperar aquest pensament és una bona manera de practicar l’ecologia domèstica. Es tracta d’allargar la vida dels objectes que comprem per evitar el residu prematur i que té el seu punt de partida quan adquirim un article de qualsevol tipus: electrodomèstics, eines de bricolatge o mobles. És important optar per que estiguen ben fets, encara que no siguen els que imposa la moda o no representen l’última tendència del disseny. I el més important, hem d’observar si poden ser reparats quan es trenquen, una circumstància que allargarà notablement la seua vida útil.

 
 

L’Agenda 21 Local

L'Agenda 21 LocalSegons es recull en el capítol 28 de l’Agenda 21: “Procés a seguir per aconseguir un pla de desenvolupament sostenible a nivell local mitjançant un diàleg obert entre les autoritats locals i la població”. Això implica una major responsabilitat i capacitat de control del poder local enfront del govern central o regional. L’Agenda 21 Local és un document que desenvolupa un Pla Estratègic Municipal basat en la integració, amb criteris sostenibles de les polítiques ambientals, econòmiques i socials d’un municipi i que sorgeix de la participació i presa de decisions consensuades entre els representants polítics, tècnics , agents implicats i ciutadans.

 Fases de l'Agenda 21 LocalAquest instrument de gestió, de caràcter no vinculant, sorgeix del Programa Global per al Desenvolupament Sostenible en el segle XXI, emmarcat dins de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible, celebrada a Rio de Janeiro al juny de 1992. Aquest programa, també denominat Programa 21, posa les bases per desenvolupar una política mediambiental a nivell global de forma estructurada, programada i  que el desenvolupament siga iniciat i promogut per les entitats locals. En el mateix capítol 28 que hem esmentat anteriorment es fa una crida a les autoritats locals perquè elaboren una Agenda 21 Local. El principi de responsabilitat compartida i col·laboració és bàsic per a la implantació d’estratègies de desenvolupament sostenible a nivell local, per la qual s’insta a les autoritats locals a la recerca de consens i a iniciar un diàleg amb els seus ciutadans, organitzacions cíviques, empresarials i industrials locals a més d’empreses privades per poder així aprovar l’Agenda 21 Local.

El fonament teòric del procés d’Agenda 21 Local és el principi de sostenibilitat local, de manera que persegueix integrar una justícia social, una economia sostenible i un entorn natural durader per aconseguir un equilibri sostenible que es traduïsca en una millora de la qualitat de vida. Per tant la sostenibilitat local és el resultat de l’equilibri entre sostenibilitat ambiental, econòmica i social.

Sostenibilitat ambiental, econòmica i social- Sostenibilitat ambiental en tant que depenem de les funcions del nostre entorn, que proveeix de recursos, assimila residus i desfets i proporciona serveis ambientals (aigua, clima, aire depurat, aliments, fixació de diòxid de carboni), i és bàsic que aquestes funcions continuen.

- El sistema econòmic actual es fonamenta en l’apropiació i explotació del capital natural pel que aquest es converteix en el factor limitant del desenvolupament econòmic. La sostenibilitat econòmica advoca per un desenvolupament econòmic sostenible, és a dir, un desenvolupament econòmic que es fonamenta en el coneixement en la capacitat de càrrega de l’entorn per no superar-la i permetre la recuperació i regeneració del sistema natural davant les amenaces i pressions externes, així com l’optimització de l’ús dels recursos de manera que permeta el desenvolupament econòmic i s’obtinga el mateix o fins i tot un major benefici amb menor consum de recursos.

- La sostenibilitat social persegueix, en relació amb les anteriors, la satisfacció plena de les necessitats de la generació present garantint que les generacions futures puguen satisfer les seues. Per aconseguir la sostenibilitat social la formació i informació de tots els ciutadans és imprescindible, de manera que tots participem, de manera més o menys activa en el projecte d’Agenda 21 Local, sent una participació fonamentada, basada en el coneixement i conscienciació de la ciutadania perquè aquesta s’ha de veure i sentir implicada en el projecte.

El medi ambient és cosa de totsL’Agenda 21 Local s’ha de convertir en l’instrument que permeti l’evolució del municipi cap a un equilibri que ha de ser en cada moment l’òptim, no es busca un equilibri estàtic sinó dinàmic, que permeta i perseguisca la millora contínua de la qualitat de vida que els ciutadans vullguen en cada moment, per tant ha de ser un instrument versàtil per poder afrontar els reptes i problemes que es produïsquen sobre l’entorn. És l’instrument més difós i acceptat per les autoritats locals per abordar els greus problemes ambientals des de l’enfocament “pensar globalment i actuar localment”, ja que, sense perdre de vista l’objectiu global de la protecció del medi ambient, és a nivell local on es poden prendre decisions més pràctiques i més participatives. L’Agenda 21 Local pretén posar en marxa un Pla d’Acció per aconseguir aplicar el desenvolupament sostenible al seu entorn humà, ja que les ciutats constitueixen un dels majors focus d’insostenibilitat del planeta i l’actuació en elles és un tema prioritari, considerant sempre que els actors principals són els mateixos ciutadans.

Des de La Sajolida pensem que el millor residu és aquell que no es genera. Amb aquesta màxima que conté un missatge clar i directe, tots els col·lectius que treballem per la reducció dels efectes nocius per al medi ambient, hem de ser conscients que la temàtica mediambiental és més important del que ens pensem. El medi ambient és cosa de tots.