" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

La nevera del Pla de la Casa

La nevera del Pla de la Casa està a uns 1.350 metres d’altitud, al terme municipal de Fageca. Té un diàmetre de 11 metres, una profunditat de 13 i una capacitat d’uns 1.270 metres cúbics. Va ser construïda en el segle XVIII. És un inmens pou de planta circular avui sense la coberta, que descansava sobre dos arcs, dels quals es conserven els punts de recolzament.

Cava Pla de la Casa

L’interior està format per un gruixut mur de pedra calcària en sec, al voltant de la cava el sol està deliciosament empedrat, amb la funció d’anivellar el terreny i mantenir neta la neu quan s’arreplegava. Al costat del pou en direcció E-W es veuen les restes de dos murs paral·lels que retenien la neu durant les tempestes, i a l’altre costat les restes de dues discretes construccions que correspondrien al refugi del nevater i al magatzem de ferramentes. Al mateix pla es troba el Clot del Pla de la Casa, un ventisquer de 21 metres de diàmetre per 4 metres de profunditat que aprofitava com a dipòsit auxiliar de la nevera, i que avui pareix una cavitat natural del terreny.

La nevera del Pla de la Casa a causa del seu volum va ser la més important de tota la Serrella i abastia principalment els pobles de la Vall de Seta, encara que hi ha constància documental d’haver transportat neu fins Alcoi, quan els pous del Carrascar de la Font Roja no disposaven de neu suficient  (Manuel Vicedo Martínez i Jaime Ramirez Gosálvez. Guía de los pozos de nieve de la provincia de Alicante. Diputació d’Alacant. 2004).

 

 
 

Les ruïnes del fred

La necessitat d’acumular la neu allà on queia i emmagatzemar-la en forma de gel i després transportar-la als pobles per a refredar begudes, conservar aliments, preparar gelats i fins i tot curar malaties, va donar lloc a una xarxa de neveres (caves) àmpliament estructurada que a hores d’ara encara conserva autèntics monuments.

Nevera de la Font del Noguer

En els dies més freds de l’hivern quan tot estava cobert per la neu, els agricultors de la zona es convertien en “collidors de neu”. Amb cabassos i pales amuntonaven la neu i la introduïen en les caves on la compactaven amb maces i obtenien el preat gel. Una vegada plena la cava, tancaven portes i finestres fins a l’època de consum quan tallaven el gel en blocs que embolicats en mantes transportaven durant la nit a llom de mules per a la seua comercialització.

El gran desenvolupament de les caves va tindre lloc entre els segles XVIII i XIX fins que es van implantar les fàbriques de gel. Per això és tot un privilegi que hui en dia encara estiguen en peu aquestes construccions i puguem disfrutar d’aquest magnífic patrimoni que tenim al nostre territori, testimoni del desaparegut comerç del gel. Com per exemple, entre moltes altres, la cava de la Mallà del Llop en Serrella.