" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

La importància de l’etnobotànica, del que ens expliquen les plantes i l’arrel d’on ve tot

Panical blauEn un sentit molt ampli podem definir l’etnobotànica com la cultura de les plantes, i si concretem un poc més, la cultura de la flora d’un determinat territori, construïda al llarg dels segles lentament i mitjançant una llengua, pels pobles que l’habiten. Dins d’aquest concepte els quatre elements bàsics són terra, flora, poble i llengua. observats com un tot integrat. Una terra que nodreix la flora i el poble que la utilitza i la interpreta per mitjà d’una llengua per tal de satisfer les seues necessitats físiques, intel·lectuals i espirituals. Si ho veiem d’aquesta manera etnobotànica és tot allò que les distintes societats i cultures han dit i fet, contat i imaginat, cregut i esperat de les plantes que els envoltaven.

Floreta de gosEl concepte que l’etnobotànica abraça és tan antic com la pròpia existència de l’ésser humà, encara que el mot oficialment ha aparegut dins del camp de la ciència fa relativament ben poc i a casa nostra és d’ús molt recent. Des de sempre i en totes les ètnies i cultures, ens hem servit dels vegetals per a nodrir-se, vestir-se, construir-se i moblar-se la casa, fer les més diverses eines; i, també, per a guarir-se amb ells o amb substàncies que hem extret dels mateixos, associant-los a virtuts i poders. Així mateix, hem donat nom propi a plantes i arbres fent-se preguntes sobre el seu significat, fent-les formar part de rondalles, mites, festes i rituals. Fins i tot algunes han arribat a ser motiu de veneració i temença, i per tindre la capacitat de produir substàncies que afecten els llocs més recòndits i inaccessibles del cervell, la ment o l’esperit, considerant-les com una mena de mediadors sagrats entre nosaltres i el món sobrenatural o com a regals dels déus o la residència de divinitats i altres forces espirituals. Inclús cap la possibilitat de que la idea mateixa de la divinitat i de la geografia espiritual podria haver nascut en els orígens de vivències i experiències amb algunes d’aquestes misterioses i poderoses plantes.

Certament, una part que no podem deixar de costat és la corresponent a les relacions de les persones amb el món vegetal que l’envolta des de la seua aparició en el planeta, és a dir, l’omnipresent paper i la profunda significació que han tingut les herbes i els arbres en la formació material, social i espiritual dels pobles que anomenem primitius i en les cultures avançades, en l’evolució cultural de l’espècie humana, en la seua història, art, arquitectura, cuina, medicina, filosofia, mitologia i religió.

SalpassaIntentant evitar la unilateralitat i la fragmentació i prenent una perspectiva global i integradora cal entendre l’etnobotànica com l’exploració i estudi científic interdisciplinar, en l’espai de confluència de les ciències naturals i humanes, que s’ocupa del paper que juguen les plantes en el complex entramat d’una societat humana, de les relacions de les societats amb el món vegetal que les envolta, amb mires d’entendre i explicar el naixement i progrés d’aquestes, o d’una altra manera, de les plantes usades per les distintes cultures primitives i tradicionals i del conjunt de sabers, de recursos i de pràctiques lligades a elles, remarcant el component social i cultural. No hem de perdre mai de vista que les plantes remeires són només una part dels recursos materials d’un sistema de salut que conviu des de fa segles amb altres dos, el domèstic i l’oficial, el recurs material més divers i valuós de la medicina popular autòctona, i que no són entitats abstractes, ja que com a entitats físiques i bioquímiques, tenen un lloc en l’univers interpretatiu de les diferents cultures, depenent què siga el que s’espera d’elles, el que se n’obté o allò que simbolitzen.

Per tant, és lògica i necessaria la col·laboració interdisciplinària entre les ciències naturals i humanes, però malauradament aquesta encara continua estant més llunyana i distant del que fóra desitjable, en bona part degut als problemes que planteja el desenvolupament d’una nova disciplina, i en aquest cas, accentuats per la progressiva desvinculació entre la cultura popular i l’acadèmica, entre el camp i la ciutat, entre el bosc i la persona, mentre el temps va passant i jugant en contra nostra ja que els posseïdors del saber etnobotànic autòcton per raons bàsiques i elementals d’edat corren el risc de desaparèixer en un futur proper.

Rabet de gatResulta vital aquesta col·laboració interdisciplinar, en un primer terme cal comptar amb la botànica, però una botànica viva allunyada dels despatxos estretament lligada a l’entorn paisatgístic i a l’etnografia de camp. La farmacologia que confirme de forma científica els usos empírics de les plantes utilitzades en la medicina popular i en la cuina silvestre. L’etnologia per a una aproximació a la societat i la cultura que fa ús de les plantes i altres productes naturals. La història que ens ofereix una imatge al llarg del temps de l’ús dels remeis vegetals, animals i minerals com també de les distintes teories en que es fonamenten. Tampoc hem d’oblidar les aportacions de la filologia i la lingüística per tal de descobrir els possibles orígens i el significat dels noms populars de les plantes i de rastrejar la valuosa informació que des del més remot passat atresoren els fitònims populars sobre els usos, costums, creences, trets morfològics, fenològics, ecològics o geogràfics i d’altres característiques dels vegetals que aporten informació de gran interés per a l’estudi i comprensió de la cultura tradicional d’un territori. Els pobles han sabut anomenar de manera hàbil i sovint molt expressiva i significativa les plantes que els envoltaven i utilitzaven generació rere generació fins a desenvolupar un extens glossari de fitònims propi de la seua llengua i cultura. La participació de l’agricultura biològica també s’hauria de tindre en compte amb propostes com la recuperació d’antigues tasques, llavors, eines i tot el seu ric món lingüístic amb les velles dites, festes i cançons com les de batre. I no menys importants són les aportacions des del fantàstic univers de la rondallística i el folklore, l’art i la història antiga i clàssica reportant dades sobre el paper que han jugat els arbres i les herbes en la literatura, l’art, la religió, la mitologia i la simbologia, la història i la vida quotidiana.

RomerTotes aquestes recerques no poden aspirar a ser més que una mera aproximació, lamentablement, som profans en cadascuna de les disciplines que s’han esmentat, no ens considerem capacitats per a interpretar de manera fefaent les dades que s’han recollit al llarg del temps amb la comesa de que puguen servir per a recerques interdisciplinars dutes a terme per estudiosos més aciençats i especialistes qualificats treballant en comú i en sincronia. És ben cert que hi ha un gran retard en el camp de l’etnobotànica a casa nostra, que de moment urgeix fer treballs, mal que siga, només de recollir ordenadament dades etnobotàniques fidedignes. Estem tractant amb els últims indígenes, amb les últimes veus d’un passat ancestral. Som davant les darreres anelles de la cadena trencada de transmissió oral de la vella ruralia, de l’última perla del collar desfet de la cultura de l’antic univers agrari valencià.

 

Deixa un comentari

*