" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

El Barranc de l’Infern

Vista del barranc de l'InfernPer afició al senderisme, geologia, ornitologia, zoologia, història, etnologia… qualsevol raó és més que suficient per visitar la que sense dubte és una de les rutes més completes de Diània. Tropecents escalons (vora 6.800), una ruta circular amb tres baixades i pujades de bon desnivell, fonts, despoblats, un dels barrancs més salvatges del nostre territori, ho barregem tot i obtenim l’anomenada Catedral del Senderisme, Barranc de l’Infern, Escales dels Moros o Camí de les Juvees, una de les rutes de muntanya més espectaculars que ens podem trobar a la nostra geografia i que tot excursionista està obligat a fer al menys una vegada en la vida.

La ruta no té cap dificultat tècnica, però cal comptar amb un bon estat físic, ja que cal salvar molta pujada i baixada amb costeres considerables. Una bona època per a fer-la seria en primavera amb els cirerers en plena floració, i, mentre que a la tardor i l’hivern cal que evitem les èpoques de fortes pluges, a l’estiu és una autèntica bogeria fer la ruta, com totes les excursions de cert nivell del nostre territori.

L’inici de la ruta es troba a la Vall de Laguar, terra de cireres al cor de la Marina Alta i un dels racons més pintorescs de Diània. La Vall de Laguar, últim reducte dels moriscs al Regne de València, està formada per tres pobles, Fleix, Campell i Benimaurell, coneguts a la vall com els pobles de Baix, d’Enmig i de Dalt respectivament. Accedirem a la vall deixant de costat els terrenys del sanatori de Fontilles (un complex d’origen benèfic creat a principis del s. XX per al cuidat dels malalts de lepra), Campell i per fi Fleix, on deixarem els cotxes als voltants de l’escola municipal.

Escales dels morosAbans de començar ja ens trobem envoltats de muntanyes, al sud la serra del Cavall Verd i al nord l’abrupta serra del Migdia. Ens dirigirem cap a Benimaurell fins arribar a un antic llavador i unes ruïnes d’un antic molí fariner. Seguirem uns quants metres més endavant i veurem a mà dreta i baix d’unes figueres, una sinuosa senda empedrada que descendeix fins al cau d’un barranc i puja per l’altra vessant de la vall. Com us podeu imaginar són les famoses “escales dels moros”, construïdes pels moriscs per tal d’accedir als bancals de l’altra banda del riu Girona, als camps de cultiu de les Juvees i per a desplaçar-se fins a Ebo. Des del principi la senda descendeix còmodament en ziga-zaga adequant el seu desnivell al del barranc, els primers escalons que baixen al riu ens portaran a travessar el Forat de la Juvea, un forat artificial amb el qual accedirem al barranc del Salt, al forat hi ha instal·lada una passarel·la de fusta per poder salvar un afonament. Davant nostre veurem la cascada del Salt, encara que sol estar seca. Seguint el preciós camí escalonat arribarem al cau del riu Girona, sec pràcticament tot l’any, però summament destructor en èpoques de pluges torrencials. De fet, quan sentiu parlar d’inundacions a la Marina Alta, el culpable és moltes vegades aquest riu.

Sender zigzaguejant del barrancAbandonarem el cau del barranc i seguirem el sender cap al nord remuntant les escales empedrades. Amics, ara toca pujar tot el que em baixat, corba rere corba per un ziga-zaga interminable. Les terres al voltant del camí es troben abancalades amb restes d’antics cultius de secà, figueres, ametlers, oliveres i garroferes. Gaudiu del paisatge que ens envolta i feu les parades necessàries, no us confieu els més valents, ja que ens trobem davant del típic sender en el que quan penses que ja has arribat al final descobreixes que encara queda un bon tram, per tant, amb calma i al ritme que us poseu cadascú acabareu per fer-se amb aquest bell camí. Unes quantes corbes més i arribem dalt de la muntanya, al Pou de la Juvea.

Després de recuperar forces continuem en direcció nord, arribarem a una pista de terra i veurem una antiga construcció reconstruïda voluntàriament per l’ONG Repobladors Sense Fronteres, els quals han realitzat una fantàstica tasca de restauració i conservació de l’entorn. Ara seguim el camí i passem junt a unes antigues casetes, són les Juvees d’Enmig. Aquest terme tan emprat a la vall de Jovades o Juvees cal dir que va ser una mesura utilitzada per al repartiment de terres durant la repoblació a la Reconquesta. Seguirem cap al nord per la pista asfaltada de la serra de la Mançaneda, a l’esquerra de la pista veurem uns senyals que ens indiquen el camí del barranc de l’Infern que seguirem passant junt unes cases a l’ombra d’unes boniques carrasques i uns cartells informatius. Envoltats d’una gran i variada frondositat, paradís dels aficionats a la botànica, prompte arribarem a la Font de Reinós, on l’aigua brolla abundantment damunt d’una canaleta en un entorn encisador i idíl·lic, lloc perfecte per fer altre descans, ja que portem unes dues hores caminant.

Font de ReinósDes de la font i després d’un merescut descans descendirem fins al cau del barranc, arribats baix ens sentirem insignificants davant l’espectacularitat del paisatge que ens rodeja envoltats d’altíssimes parets. Des d’ací l’equip de La Sajolida volem fer una crida a la precaució, tingueu en conter que al barranc de l’Infern ha mort gent i s’han tingut que realitzar molts rescats, tant a senderistes imprudents com a senderistes experimentats als que ha sorprès una tromba d’aigua, per tant, no us feu els valents i ni se us passe pel cap fer aquesta excursió amb prediccions de temps plujós, ja que us exposeu a que la naturalesa mostre el seu costat més salvatge i destructiu amb la possibilitat de que ocórrega una desgràcia.

Després d’aquest incís tornem a la nostra excursió, ens trobàvem al cau del barranc, ara cal remuntar-lo uns quants metres fins que trobem una senda a la dreta, la pujada és prou forta des de l’inici i prompte prendrem certa altura, així que amb paciència i al ritme que ens posem farem camí poc a poc. Durant aquesta part del recorregut anirem trobant-nos corrals i antigues cases, i al mateix temps, mentre anem avançant, serem testimonis de l’espectacularitat sinuositat, estretor i profunditat que s’aprecia del barranc de l’Infern. Arribarem a les Juvees de Dalt, un conjunt de cases abandonades i antics pous a una explanada.

Vistes del barrancDesprés de visitar aquest despoblat de nou ens toca baixar, aquesta vegada al barranc de Racons per un tram aparentment més llarg però menys costerut. En menys de mitja horeta arribarem al cau del barranc de Racons, afluent del barranc de l’Infern. A l’altra banda del barranc tornen a aparèixer les escales morisques. Tornarem a pujar cap amunt dirigint-nos als impressionants tallats i penya-segats que observàvem des de les Juvees de Dalt, de camí ens trobarem amb un preciós balcó natural des del qual divisem la mar. Finalment, aquest camí ens portarà fins la Font dels Olbis, on farem un altre merescut descans,  que no en va portem quatre hores i més de 10 quilòmetres de trajecte.

Des de la font seguirem una pista que ens du al bonic poble de Benimaurell, on buscarem el camí del Rei, una pista asfaltada que naix junt al llavador i discorre entre un bell paisatge amb la figura del Cavall Verd de fons. Seguint el camí arribarem al llavador de Fleix i d’ací altra vegada a l’escola municipal, lloc on ha donat inici la nostra aventura.