" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

La Foradà

DSCN0458Segons ens conta el mestre Joan Pellicer la Penya Foradà “situada al capdamunt i quasi enmig de la llarga i abrupta cresta cimalera de l’ombria de la Vall de Gallinera, d’aqueixa enlairada i fenomenal balconada de l’altiplà d’Alcalà, la penya Foradada és, sens dubte, amb el seu ben traçat arc, la penya més singular, vistent i popular de tota la Vall, la seua fita senyera i la que dóna nom a tota la serra, malgrat no ser la més elevada“. L’ascens a la Foradà, penya emblemàtica i l’element paisatgístic més representatiu de la Vall de Gallinera és un clàssic de les muntanyes diàniques, molt senzill i assequible per a tothom, però alhora d’una bellesa i encant insuperables que cap amant de les muntanyes deuria deixar de conèixer.

L’accés a la Penya Foradà es pot realitzar per multitud de llocs, nosaltres ens centrarem en l’accés clàssic, l’ascens des de Benitaia pel convent, una ruta senzilla i molt bonica. L’inici de la nostra excursió es troba, com hem dit, a Benitaia, un bonic i menut poblet situat en plena vall. Deixarem el cotxe a Benissivà, des d’ací accedirem a peu pujant unes escales a Benitaia. Una vegada situats a Benitaia seguirem les marques del PR-V 43 per un camí asfaltat. A pocs metres del poble observarem un gran recinte emmurallat envoltat de xiprers que normalment sol passar desapercebut, no obstant ací es trobava l’antic Convent de Gallinera. Segur que us pregunteu quin interès té un convent que hui dia ha desaparegut, doncs per què l’elecció del lloc exacte on es va construir el temple l’any 1611, només dos anys després de l’expulsió dels moriscos, no va ser un fet trivial; els frares franciscans erigiren la seua ubicació mitjançant observacions astronòmiques molt precises. A un document del 1620 el pare franciscà Antoni Panes diu: “el sitio donde está el convento, es en la ladera, y falda de un monte el qual en invierno, interpuesta su mucha altura, le impide el sol, que apenas debe de gozar tres horas, pero es de notar una cosa, que no pareze carezer de motivo piadoso, y es, que el día quatro de octubre (que es el de la fiesta de N. P. San Francisco) entrando el sol por una peña que está horadada, hiere directamente en nuestro convento, y con su luz, y resplandor le alegra, como que no han podido sufrir sus rayos, que en tan festivo día, se le oponga el monte, y assi le penetran, y le taladran“. Efectivament, tots els anys els dies 8 de març i 4 d’octubre, dia de Sant Francesc, es produeix una insòlita alineació solar entre el forat de la Foradà i el sol, il·luminant els rajos de sol el lloc on es trobava el convent.

Caminant entre bancalsDeixarem el convent per una pista asfaltada que transcorre entre centenars de cirerers, un dels arbres amb la floració més bella del món, pel que us aconsellem que pugeu en primavera per poder gaudir de tot un espectacle en tots els sentits. Seguirem la pìsta, sempre recte amb la referència de la Foradà davant nostre obviant qualsevol bifurcació. A mesura que anem avançant els camps de cireres van minvant fins que abandonem la pista i connectem amb una senda. Passarem junt a la Cova de Moragues, un estret abric als peus de la penya on goteja un fil d’aigua al seu interior que brolla a una menuda bassa prou pudenta hui dia, però que antigament servia per a regar els horts dels voltants. Tornem al camí i seguim ascendint sense pressa, al poc arribarem a una corba molt tancada a l’esquerra, tot just baix de les parets de la pròpia Foradà. Ascendirem per una bellíssima senda empedrada utilitzada en l’antiguitat pels veïns per anar a Alcalà de la Jovada al molí fariner que allí hi havia per poder moldre el blat. Veurem a la dreta com connecta amb nosaltres un sender que ve d’Alpatró i de La Carroja el qual obviarem.

Interior de la Cova del moroSense deixar el sender que hem agafat des del principi, aquest, ens durà fins la cresta de la serra, des de la qual les vistes ja comencen a ser com a mínim molt interessants. Arribats a aquest punt, amb la Foradà a la nostra esquena, veurem a l’altra banda d’un barranc un abric tapat d’obra. Es tracta de la Cova del Moro, que anirem a visitar seguint un sender que es dirigeix cap al sud-est i passa per davant d’un corral abandonat. Accedirem a l’interior del corral i de sobte ens trobarem dins de la cova, un abric natural que va ser tapiat amb un mur d’obra per tal d’aprofitar-lo com a corral. Al mur es troba una petita finestra des de la qual tenim una privilegiada vista de la imponent Penya Foradà.

Vistes de la Vall de GallineraDesprés de visitar la cova, tornem cap a la cresteria de la serra en direcció oest, passarem per un derruït corral i un antic mur de pedra amb la vista fixada en la Foradà. A mig camí a l’esquerra veurem un encreuament, l’obviarem, es tracta de l’antic camí que es dirigeix a Alcalà de la Jovada. Seguint les marques, per fi ens trobem a l’arc, un meravellós capritx de la natura, “talaia de llum, arc tibant i ben traçat per l’atzar, ull fitant la mar, portal obert als solixents, les llunes i les brises marineres, la penya Foradada, grotesca, bella i gaudiniana…“, com ens la descrivia l’etern Joan Pellicer. Gràcies a la seua alçada i a la seua estratègica posició és una magnífica referència visual des de molts punts de la vall, i per tant les vistes des d’aquest lloc són simplement espectaculars: la Gallinera, el Montgó, la Safor, la Vall d’Alcalà, la Serrella, i sobre tot la mar, fins allà on arriba la vista.

Després de contemplar les impressionants vistes, ja ens toca tornar per on hem vingut tornant de nou a Benitaia , donant així per conclosa la nostra excursió.