" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

La Teixera

En aquesta ocasió l’excursió que us proposem recorre la senda botànica de la Teixera d’Agres a la Serra de Mariola. Com sempre diem, Mariola no deixa mai indiferent a ningú, és una de les cadenes muntanyoses més vinculades a l’imaginari col·lectiu valencià. Presenta una rica flora entre la qual destaca, per sobre de la resta, la gran varietat d’herbes aromàtiques. A més, és una zona habitada des dels albors de la humanitat que ha contribuït a generar un nombrós patrimoni que complementa a la perfecció el seu valor mediambiental.Teixera

Quan arribem a Agres, un encantador poble de muntanya de carrers costeruts, fonts d’aigua clara i fresca amb un bonic convent que vigila tota la localitat des de la zona més elevada, deixarem el cotxe a l’àrea recreativa del convent i donarem inici a la nostra excursió.

Comencem la pujada pel sender que hi ha al costat dels panells informatius del PR-CV 27 i de la ruta botànica de la Teixera d’Agres. El camí, força costerut al principi, s’endinsa en la poblada ombria del Barranc de l’Assut. Continuem ascendint a poc a poc amb el ritme adequat que ens posem a través d’un frondós bosc de pins i sense adonar-nos serem testimonis de la bellíssima panoràmica que va apareixent a les nostres esquenes, podrem gaudir d’unes excel·lents vistes de bona part de la Valleta d’Agres.

Seguint la senda, arribarem a un encreuament de camins, nosaltres continuem rectes cap al Barranc de la Teixera d’Agres.
Seguim caminant en ple bosc, aquest camí envolta la teixera per la seua part inferior, els 33 teixos que queden en ella són els supervivents d’un incendi que va patir aquesta part de Mariola l’any 1980. Deia Antonio Calero Picó, gran viatger de les nostres terres, que el teix no és un arbre que acostuma a formar boscos, així que siguem conscients de la petita meravella que estem visitant. El sender és prou pla i agradable al caminar però arriba un moment en què començarem a ascendir de manera continuada, així que sense presses i al nostre ritme a poc a poc ens farem amb el camí. Anirem pujant per una solana de coscollar i joves carrasques i a mesura que seguim avançant per una pedrera, notarem la presència del coixí de monja i sàlvia, espècies que s’adapten al clima més fred de mitja muntanya, aquesta zona més seca és la imatge més evident que ens queda del mencionat incendi que va patir aquesta zona. Seguint el nostre continuat ascens arribarem a un coll, ací seguirem un sender ben marcat que ens portarà fins al pic del Teix.

SenyalUn cop arribats al cim del Teix gaudirem d’unes vistes privilegiades, des d’ací podem contemplar el colossal Montcabrer, les valls interiors de la serra de Mariola, la Valleta d’Agres i les comarques de la Vall d’Albaida i la Costera, el Benicadell, el pantà de Beniarrés i la Safor al fons, les serres d’Almudaina, Serrella i Aitana… en fi, espectacular. Des de la caseta de vigilància es pot baixar a veure dos dels exemplars de teix més vells que hi ha a la part alta de la teixera.

Ara baixem del Teix a la zona del refugi Montcabrer, pel camí ens trobarem la cava de l’Habitació i a uns passos es troba també la coneguda cava Arquejada, així que no ens ho pensem i ens desviem uns metres del nostre recorregut per visitar aquesta preciositat patrimonial recentment restaurada. Després de visitar la cava Arquejada tornem al refugi, ara seguim un sender ben marcat per un pinar molt frondós. Aquest sender ens portarà de nou en una mitja hora al convent, lloc on acaba la nostra excursió.