" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

Agres – Montcabrer

L’inici de la nostra excursió és Agres, un poble de muntanya situat al nord de la província d’Alacant en la comarca de El Comtat, que delimita amb la comarca de la Vall d’Albaida la qual pertany ja a la província de València. Posseïx un clima fresc i la neu sol estar garantida tots els hiverns. Agres es troba en ple Parc Natural de la Serra de Mariola que separa les províncies d’Alacant i València comprenent un ampli territori, Bocairent, Alfafara, Cocentaina, Muro, Alcoi, Banyeres de Mariola arribant inclús als termes municipals d’Onil i Biar. La Serra de Mariola va ser declarada parc en atenció als seus valors naturals, paisatgístic i cultural l’any 2002.

El més característic d’Agres són els seus carrers empinats, el gran nombre de fonts d’aigua fresca que posseïx i un convent que data del s.XVI dedicat a la Mare de Deu d’Agres. La població d’Agres es dedica tradicionalment a l’agricultura, en especial la de secà, i durant els últims anys al turisme rural.

agres9

La nostra ruta comença en el convent, on es pot deixar el cotxe sense cap problema. És una ruta d’anada i tornada per el mateix camí a través de pistes i sendes senyalitzades amb pals, pintura i mollons, seguirem el PR.CV. 27  i la senda europea de gran recorregut GR7-E4. La senda comença en el convent vorejant les seues ruïnes ascendint per una zona d’ombria coberta per una extensa pineda fins arribar al refugi Montcabrer, mantés per el Centre Excursionista d’Alcoi. El tram del convent al refugi és empinat però prou suportable, la senda es troba en molt bon estat, vindrem a tardar una hora i quart fent parades per el camí contemplant a través d’uns quants miradors que ixen al nostre pas el meravellós paisatge que ens brinda Agres i la seua vall.

Una vegada en el refugi, podem desviar-nos un xicotet tram del camí per a pujar en pocs minuts al pic del Teix (1264 m.) i ens podem acostar a veure la cava de l’Habitació. En la província d’Alacant existia un notable comerç del gel entre pobles, es per això que en les zones altes de muntanya podem trobar aquest tipus d’arquitectura característica, les caves, conservant-se a hores d’ara com a autèntics monuments testimonis d’antigues formes de vida. La necessitat d’acumular la neu i emmagatzemar-la en forma de gel per a després transportar-la als pobles per a refredar begudes, conservar aliments, preparar gelats i inclús curar malalties va donar lloc a una xarxa de caves àmpliament estructurada en la muntanya d’Alacant. Amb l’ús de cabassos i pales “els nevaters” amuntonaven la neu i la introduïen en les caves on la compactaven amb maces obtenint el gel, una vegada plena la cava tancaven portes i finestres fins l’època de consum en què tallaven el gel en blocs i embolicats en mantes es transportaven durant la nit a lloms de muls per a la seua posterior comercialització.

Del refugi seguirem per el PR.CV 27 per una pista a mà esquerra després de passar una cadena, en la següent bifurcació seguirem per l’esquerra, primer per pista i després per senda fins a localitzar en un tossal un pal indicador de la ruta. Durant aquest tram de la ruta deixarem de costat la cava més famosa i característica de la zona, la Cava Gran, ara en obres de restauració.

agres19

Del pal indicador hem de dirigir-nos cap al cim començant a pujar per els murs del Montcabrer en direcció sud. Passarem per baix dels murs i ens toparem amb la Font del Pouet, pegant una volta per la cara sud fins arribar al cim del Montcabrer (1390 m.). Del pal indicador fins al cim cal contar una hora i mitja de camí. La senda es troba en bon estat i només es complica un poc la marxa a l’hora de pujar cap al cim per la zona dels murs per el fet que la pendent s’acusa en certs trams. El Montcabrer és el tercer pic de la província d’Alacant després dels pics d’Aitana i el Puig Campana, en el cim podrem gaudir d’una vista privilegiada, d’una banda, en la zona de solana, tota la vall de Cocentaina i Muro rodejats per altres massissos muntanyosos com el Benicadell, Serrella i Aitana, i, d’altra banda, en l’ombria del Montcabrer podem observar l’inmensitat verda que ens proporciona el paisatge del Parc Natural de la Serra de Mariola. El vèrtex geodèsic del Montcabrer es troba en molt mal estat.

La tornada la farem per el mateix camí que hem utilitzat per a la pujada, cal contar altra hora i quart mes o menys fins a arribar al convent d’Agres, lloc d’inici de l’excursió.