" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

El Puig Campana pel Carreró

L'espoló calcariEl Puig Campana, el “gegant de pedra diànic”, amb els seus 1408 metres és el segon cim del nostre territori per darrere d’Aitana. Aquesta imponent muntanya domina la comarca de la Marina Baixa i ens regala unes vistes de bona part de Diània que són com a mínim impressionants. Tot aquell excursionista i amant de la natura al que li agraden els reptes ha de realitzar aquesta excursió. Aquest clàssic de la nostra geografia, aquest espoló calcari, consta de dos grans cims separats pel famós Carreró, la descomunal pedrera per la qual pujarem en aquesta ascensió.

Deixarem els cotxes en el paratge de la Font del Molí, situat a la part alta de Finestrat i amb l’impressionant Puig Campana davant de nosaltres. Des de la font comencem a caminar seguint un camí forestal ben ample fins arribar a un pont metàl·lic sobre una canal de formigó, el qual creuarem per poder agafar una senda ben marcada, el PR-CV 14, on un pal de senyalització ens indica la direcció a seguir. Caminant entre pins i quasi en línia recta aquest bell camí ens portarà fins la entrada del Carreró. Un consell, no comenceu massa forts, perquè en poc recorregut d’ascens el camí ja es de per si costerut i cal reservar les forces, així que amb calma i el ritme adequat que ens posem cadascú anirem pujant poc a poc fins l’inici de la descomunal pedrera que se’ns presenta davant dels nostres nassos.

La pedrera del Puig CampanaAra sí amics, arribats a la base de la pedrera és quan comença el tram esperat i desitjat. Accedirem buscant sempre la part dreta, per la qual la pedrera està més transitable. Us recomanem que aneu per les impressionants parets de la part dreta per tal d’ajudar-vos amb les mans mentre pugeu entre els xicotets bosquets de carrasques que van apareixent al vostre pas. El Carreró té una forta pendent i no és recomanable per a persones no iniciades, ja que és molt dur. No és cosa de broma, aquesta ha sigut una de les vegades que més temps ens ha costat recórrer un quilòmetre… ja podeu imaginar-se com és el desnivell. Així i tot, la pujada pel Carreró és tota una aventura que tot excursionista ha de realitzar una vegada a la vida i que recomanem gratament.

Vistes de Benidorm i la Serra GeladaQuan arribem a la part alta de la pedrera, eixirem per la dreta a un coll que separa els dos cims del Puig Campana, el pic Prim i el pic Gros, al qual ens dirigirem. Quan arribeu al coll i després de maleir als quatre vents la raó de pujar per la pedrera, mireu arrere un instant per on heu vingut i notareu aquesta sensació que us envaeix tan gratificant per l’esforç i la superació d’un mateix. Ara seguim per la dreta un sender molt marcat pel qual anirem avançant, obrint-se al nostre pas unes vistes encisadores i en pocs minuts arribarem al vèrtex geodèsic que corona el cim del Puig Campana. Des d’ací dalt tindrem al nostre abast bona part de les muntanyes diàniques, ja que cal recordar que estem en el segon punt més alt del nostre territori, així que podrem passar una bona estona contemplant les meravelloses vistes de Aitana, Bèrnia, la Serra Gelada, el Ponoig i fins i tot el Cabeçó d’Or entre altres.

Camí de baixadaDesprés de pegar un mosset i contemplar les magnífiques panoràmiques que ens ofereix el Puig Campana baixarem de nou pel camí que em utilitzat per a pujar al cim arribant altra vegada al coll. Ara, veurem una ben marcada senda que baixa per la part contrària al Carreró. El sender té un pendent considerable en els primers trams de baixada, així que aneu amb compte, xafant bé el terreny i sense presses, anant cadascú al seu ritme per evitar relliscades innecessàries en què us pugueu fer mal. A mesura que anem baixant el camí es fa més suau, un pal de senyalització ens indica un camí per anar a veure les restes d’una cava, tot just a uns minuts del camí principal. Després de visitar-la, tornem de nou al sender principal fins que arribem al coll del Pouet on trobarem un encreuament de camins.

Abans d’arribar al coll del Pouet, unes senyals ens indiquen que a poca distància hi trobarem la Font de la Solsida, no perdem l’oportunitat de refrescar-nos i ens dirigim cap allà. Quan vam arribar ens vam adonar que la font estava seca i no queia ni gota, però el paratge resulta ser un bonic lloc per prendre’ns un descans i recuperar forces.

Tall de Rotlan o PortellPreparats per seguir caminant, ara desfem el camí que hem fet per arribar a la font arribant al coll del Pouet, seguim cap a l’esquerra passant per un refugi d’escaladors i a mesura que anem avançant els pins que envolten el camí comencen a desaparèixer quan ens disposem a vorejar la serra. Seguint el camí per les faldes de l’impressionant cim de ponent, us haureu fixat que un curiós tall, molt reconegut i vist des d’innombrables punts del territori diànic, ha cridat la vostra atenció. Es tracta del Portell o Tall de Rotlan, al voltant del qual hi ha una curiosa llegenda.

L’heroi francés Rotlan, comandant de Carlemany, submergit en una lluita ferotge amb un cabdill moro que es va presentar al cim del Puig Campana. En un moment en què el cabdill va caure a terra, Rotlan va alçar la seua espasa per a donar-li el colp final; tanmateix, l’esquivà, però degut a la força amb què va fer el colp, va tallar un immens tros de roca que va caure a la mar. Aquesta roca seria el que coneixem avui com l’illa de Benidorm. També hi ha moltes versions d’aquesta llegenda com per exemple que Rotlan ho va fer per l’amor d’una dona evitant la seua mort per un malefici i altres en què l’heroi no és Rotlan, sino Sant Jaume Apòstol també lluitant contra un cabdill moro.

El camí de l’últim tram de l’excursió vorejant el Portell resulta ser un poc monòton i a ratets se’ns fa un poc pesada la tornada, però quan comencem a divisar pins sabem que s’acosta el final de l’aventura per la pedrera del Puig Campana. Seguint les marques del camí arribem de nou a la Font del Moli, donant així per finalitzada la nostra excursió.

Deixa un comentari

*