" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

Narcís

Narcís

Quan Narcís va naixer, sa mare va consultar l’endeví Tirèsies, el qual va anunciar-li que el seu fillet viuria molt anys sempre que no es comtemplara a si mateix. Narcís va créixer i va tornar-se molt bell i totes les dones s’enamoraven d’ell. Però les rebutjava dient que no li interessaven, i a la fi la deessa Afrodita va castigar-lo per ser tan tossut, permetent que comtemplara el seu propi reflex en les aigües tranquil•les d’un estanyol, quan estava ajupit a la vora amb la intenció de beure, i va enamorar-se d’ell mateix. Però cada volta que intentava acariciar-se i besar-se es banyava la cara i es desfeia el seu reflex. Amb tot, no podia sofrir allunyar-se de l’estanyol, i a l’últim, víctima del seu inutil deliri i ple de tristesa i desengany va anar llanguint-se fins a mori; llavor Apol•lova convertir-lo en una flor blanca de perfum dolç i penetrant, el narcís.

Deixa un comentari

*