" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

Els Mercats de la Terra

Mercat de la Terra Els Mercats de la Terra tenen com a objectiu crear una xarxa de venda de proximitat d’aliments de qualitat oferts i produïts per agricultors, ramaders, pescadors i transformadors, tot seguint un protocol de producció que respon als conceptes de BO, NET I JUST, amb productes que siguen locals, de temporada, obtinguts amb processos tradicionals en el respecte del medi ambient i del treball, i que finalment tinguen un preu correcte per qui els compra i per qui els produeix.

Mercat de la TerraEs tracta d’acurtar distàncies entre la terra i la taula i per això en aquests mercats el món agrícola presenta i ven directament els seus productes. Amb el coneixement més profund del que comprem ens transformem en coproductors en quant entenem millor què significa viure de l’agricultura o de la transformació de productes agropecuaris per una banda i per l’altra es motiva a la gent productora a fer-ho millor en quant a la recerca de tècniques que preserven el gust, la diversitat alimentària i l’ambient. El contacte directe entre consumidor i productor és la manera més eficaç per arribar a la coproducció i els mercats de la terra són una de les formes més adients i agradables per a reforçar-la no ens cap el menor dubte.

 
 

La necessitat de reduir els residus

imagesEl millor residu és aquell que no es genera. Amb aquesta màxima, que conté un misstage clar i directe, els col·lectius que treballem per la reducció de residus volem traslladar la idea que, molt abans de centrar-nos en el reciclatge, el que cal urgentment és reduir el nostre volum de deixalles. Una bona manera de fer-ho és practicant un consum més responsable i sostenible, això no vol dir deixar de comprar, sinó que tard o d’hora haurem d’incorporar el concepte ambiental en l’acte de la compra per triar, entre dues opcions similars d’un mateix producte o servei, la que ens obligue a gestionar i generar menys residus.

Però per arribar a fer-ho caldria tindre una oferta de consum en aquest sentit, podríem pensar no sense raó. I, efectivament, és per això que les autoritats ambientals treballen per intentar consolidar acords voluntaris de prevenció de residus amb els diferents sectors productius, de serveis i de la distribució. L’objectiu és que apostar per una reducció dels residus en l’acte de la compra siga una possibilitat real per a tots nosaltres i no una utopia, com ho ha estat fins ara. Perquè és en actuar com a consumidors quan tenim la paella pel mànec, i si premiem o castiguem amb la nostra elecció ecològica els productes, pot ser que les empreses s’ho acabaràn pensant això de posar tants residus en el punt de venda. Possiblement estem a un pas del que els experts anomenen “l’infart dels residus“, és a dir, el moment en què els diferents mètodes de gestió i tractament ja no donen l’abast i el sistema es col·lapsa. La raó és molt senzilla: en un mateix territori som cada vegada més gent i, a més, cada un de nosaltres, siga per culpa de les marques o no, però en tot cas a causa de l’espiral consumista que ens atrapa, “compro, luego existo” és l’axioma que més triomfa a la nostra societat, genera cada dia més i més deixalles, perquè no només consumim més, el que passa es que el que comprem té cada vegada un cicle de vida més curt. Dit d’una altra manera, ens hem instal·lat còmodament en la cultura del comprar per usar, tirar i tornar a comprar, girant en tot moment com el hàmster dins de la seua roda.

Els exemples són abundants: ha desaparegut la venda a granel, la que obligava el consumidor a portar l’envàs per omplir-lo de oli, de vi o de colònia. També ha caigut en desús la bossa de pa de cotó, la de tota la vida, la cistella i el carret de la compra. El botiguer ja no ens demana l’envàs de la cervesa o la llet, i és molt més còmode passar per la secció de refrigerats i agafar el paquet de plàstic del pernil que fer cua a la xarcuteria. El resultat és simple, en trenta anys el pes de la bossa de fem ha passat dels 450 grams a més d’un quilo i mig aproximadament avui dia.

Imagen 5Vol dir això que, com més renda i més qualitat de vida, més residus? La resposta és categòrica; no. De fet, els països escandinaus amb una renda més elevada que la del nostre territori, mantenen uns nivells de generació de residus molt més equilibrats. El que ha passat a la societat actual és que els fabricants i els distribuïdors s’han aprofitat de la debilitat legislativa del sector i ens han omplit les prestatgeries dels supermercats d’envasos i embalatges al·legant motius de seguretat alimentària, però de fet, en bona part dels casos, són una simple maniobra comercial que té a veure únicament amb estratègies de màrqueting simplement. Un exemple claríssim el tenim en el cartró que conté la pasta de dents, aquest embalatge, que es converteix en residu de manera automàtica quan ens disposem a utilitzar el producte, només obeeix a la necessitat del fabricant d’apilar el producte en el punt de venda, no hi ha cap altra motivació. Com amb el tub, poc estable, no poden fer aquells murals a les prestatgeries de les grans superfícies comercials, els posen dins d’una caixa de cartró gairebé mai reciclat que sí que els deixa fer piles de pasta de dents. Si els fabricants posaren els tubs de pasta de dents (producte de gran consum) de manera individual a unes safates/expositor, ens estalviaríem una quantitat considerable de cartró i reduiríem el volum de les deixalles.

4Rs24La qüestió és reparar per reduir, si fa uns anys es va fer famosa la teoria de les tres erres, la que proposava reduir, reciclar i reutilitzar com a principals eines de participació ciutadana per practicar el que llavors es va cridar l’ecologia domèstica, avui dia caldria sumar dos erres més per completar la teoria: reparar i restaurar.

La cultura de la reparació, de donar una segona oportunitat a un aparell abans de llençar-lo a l’abocador i comprar un de nou, s’ha convertit en una part definitòria del nostres caràcter estalviador al llarg dels anys. En canvi, les noves tendències de mercat, més partidàries de promoure el concepte del “usar y tirar” per afavorir el consum, han acabat arraconant aquest pensament fins al punt que avui són pocs els usuaris que porten a reparar el televisor quan deixa de funcionar bé. Fins i tot costa trobar comerços que es dediquen a aquest tipus de treballs. Recuperar aquest pensament és una bona manera de practicar l’ecologia domèstica. Es tracta d’allargar la vida dels objectes que comprem per evitar el residu prematur i que té el seu punt de partida quan adquirim un article de qualsevol tipus: electrodomèstics, eines de bricolatge o mobles. És important optar per que estiguen ben fets, encara que no siguen els que imposa la moda o no representen l’última tendència del disseny. I el més important, hem d’observar si poden ser reparats quan es trenquen, una circumstància que allargarà notablement la seua vida útil.

 
 

Refresquem la memòria amb algunes recomanacions

DSCN0714Amics! Ja estem de ple en l’estiu i com va ocórrer l’any passat, aquesta primavera passada en el nostre territori i a moltes zones d’Espanya ha sigut d’una sequedat pràcticament extrema. Es pot veure quan camines per la muntanya ja que la notareu més seca que una espardenya o simplement observant la trista imatge que presenten els nostres embassaments. Tothom ho comenta, enguany és probable que tornem a assistir a un estiu extraordinàriament sec on les possibilitats d’incendi són altíssimes.

Ja tenim una edat (la joventut sempre està en el nostre esperit) i ens considerem amants de la natura del nostre entorn, per això sempre va bé refrescar la memòria amb algunes recomanacions cada vegada que eixim a gaudir de les precioses raconades que tenim pel territori diànic:

- Mai faces foc a la muntanya i respecta les zones recreatives amb àrees de foc tancades.

- Si veus qualsevol indici de foc crida immediatament al 112.

- No deixes mai cap resta de fem a la muntanya, el fem l’hem de portar a zones on s’arreplega habitualment.

DSCN1047- Respecta les àrees recreatives i l’entorn en general, els papers del pipi, les corfes de la fruita… tot ens ho hem de dur també darrere. Imagineu per un moment que a una zona de muntanya mil persones fan pipi i deixen el paper… que no passe. No costa res posar els papers en una borsa de plàstic.

- Respecteu la fauna i la flora del territori, baixeu el to de veu a la muntanya. Nosaltres som simples convidats a un lloc on viuen altres éssers vius.

Amb tot açò el que volem dir es que sigueu especialment prudents si aneu a la muntanya durant aquesta època de l’any (i la resta també per descomptat) i feu el possible per tal que no quede cap resta del vostre pas.

PB150017

A l’estiu tot lo món viu.

 
 

Aproximació al problema ambiental

Abans d’entrar en la consideració de les possibles formes per buscar solucions a la crisi ambiental que hui patim -i que té l’aparença d’anar agreujant-se amb el pas del temps a pesar de l’innegable tasca que s’està portant a terme- és necessari concretar, encara que siga de manera concisa, l’aspecte que vertaderament condiciona la problemàtica, que no és altra cosa que el que entenem per ambient o medi ambient, i seguidament anirem endinsant-nos en la naturalesa dels problemes que l’afecten i com són percebuts per nosaltres.

Què és l’ambient?

P4090026Si apel·lem a una definició acadèmica podriem dir que l’ambient és un conjunt d’elements físics, químics i biològics -naturals, o creats per l’home- que possibiliten l’existència, la transformació i el desenvolupament d’organismes vius. Un ecosistema, per la seua banda, és una unitat bàsica d’interacció d’organismes vius entre sí i sobre l’ambient en un espai determinat. En el cas de la nostra espècie, el medi ambient, a més de ser un espai amb components físics, químics i biològics, comprén també elements simbòlics, culturals i socials, fruit de la indiscutible relació d’interdependència i reciprocitat de causes i efectes que hi ha entre cadascú de nosaltres (la societat) i el medi (la naturalesa). És aquesta última explicació del que és l’ambient el que condicionarà les posteriors reflexions.

Naturalesa dels problemes ambientals: l’arrel social

Actualment existeix un creixent reconeixement, encara que molt minoritari, de que la teconologia, la ciència en general i la tasca de tots aquells que treballen d’una manera o d’una altra pel medi ambient no poden resoldre els problemes ambientals per sí mateix, a pesar d’haver realitzat una extensa labor i d’haver proporcionat alternatives en el maneig d’aquesta crisi ambiental.

DSCN0335Les causes que han produït la particularitat de l’amenaça i la destrucció del medi ambient natural són, primer que res, problemes d’índole humana i cultural, les arrels dels quals es troben en l’ordre econòmic i social que determina les formes de vida d’una societat. És a dir, és més un problema de les ciències humanes que de les ciències exactes i naturals, ja que des del punt de vista d’aquestes últimes disciplines les solucions són factibles i efectives. És més, contràriament al que se sol creure, no existeixen problemes ecològics pròpiament dits, atés que no hi ha cap crisi en el funcionament dels sistemes naturals, no falla cap dels mecanismes ecològics de base. Per contra, al que ens enfrontem és a seriosos problemes socioecològics, és a dir, a conflictes ambientals d’origen social com a conseqüència de les deficiències que es donen en el funcionament dels sistemes socials amb relació a la seua adaptació al medi.

DSCN0026Per això, a l’hora d’afrontar i remeiar desequilibris ecològics i problemes ambientals (que com hem indicat estan formats per una mescla d’elements naturals, socioculturals i econòmics), necessàriament s’ha d’incloure la comprensió dels aspectes socials com una part d’aquests desequilibris, ja que la seua solució es troba fundada, en gran part, en la mateixa lògica social que aquests contenen i als quals es deuen. Així, el grau en què la crisi ambiental puga ser manejada dependrà dels canvis que es realitzen en el comportament d’un mateix i la societat. Si l’home amb el seu sistema social és el que ha arribat a ser el principal o major factor per al desequilibri, semblaria inadequat que les polítiques ambientals, la investigació i l’educació es concentren quasi exclusivament en les manifestacions de dany i que es preste poca atenció al comportament humà com a causa principal.

DSCN0151En conclusió, la solució a la crisi ambiental passa per l’ineludible replantejament de la forma de vida que porta l’ésser humà, en definitiva, del canvi de sistema de desenvolupament mundial: de l’actual a un de més sostenible. I a més, aquesta reformulació necessita inevitablement involucrar a tot el conjunt de la societat en tot el procés que s’ha de seguir per a aconseguir-ho, ja que les solucions tecnocràtiques es presenten insuficients per a abraçar una tasca tan vasta. Aquest canvi no s’ha de considerar i tractar com una convulsió sinó més bé com el curs natural del progrés i l’evolució. Perquè si errare Humanum est, de savis és rectificar, i així és com s’ha d’enfocar la crisi ambiental que ja fa temps que estem patint com un error d’adaptació social al sistema ecològic de la Terra, i quan diem social diem també tecnològic, econòmic i cultural. D’igual manera la solució al desajustament socioecològic passa per transformar l’actual sistema social i adaptar-lo tant com siga necessari per a aconseguir el desenvolupament sostenible.

Les persones portem adaptant les nostres societats des del principi de la nostra existència, la diferència és que ara el canvi és major, més global, més complicat, més compromés, més decisiu; però també pot ser més conscient, més reflexiu, més dirigit. I és en açò en el que ens juguem el futur de la humanitat com a espècie i de la majoria dels éssers vius del planeta.