" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

Daphne gnidium

Apol·lo, déu del Sol i la música, va ser maleït pel jove Eros després que es burlara d’este per jugar amb un arc i fletxes.
L’ irascible Eros va prendre dues fletxes, una d’or i una altra de ferro. La d’or incitava a l’amor, la de ferro incitava a l’odi. Amb la fletxa de ferro va disparar a la nimfa Dafne i amb la d’or va disparar Apol·lo en el cor. Apol·lo es va inflamar de passió per Dafne i en canvi ella el va avorrir.

En el passat Dafne havia rebutjat a molts amants, no obstant això estimava la naturalesa i explorar els boscos. El seu pare, Peneo, li va demanar que contraguera matrimoni perquè així li donara néts. No obstant açò, va pregar al seu pare que la deixara soltera, com la germana bessona d’Apol·lo, Artemisa. Malgrat açò, Peneo li va advertir que era massa bella com per a mantenir per sempre lluny a tots els seus pretendents.Matapoll

Apol·lo contínuament la va perseguir, pregant-li que es quedara amb ell, però la nimfa va seguir fugint fins que els déus van intervenir i van ajudar que Apol·lo l’aconseguira. En vista de que Apol•lo l’atraparia, Dafne va invocar al seu pare. De sobte, la seua pell es va convertir en escorça, el seu cabell en fulles i els seus braços en flors. Va deixar de córrer ja que els seus peus es van arrelar en la terra. Apol·lo va abraçar les branques, però fins i tot aquestes es van reduir i van contraure. Com ja no la podia prendre com a esposa, li va prometre que l’estimaria eternament. Apol·lo va emprar els seus poders d’eterna joventut i immortalitat perquè sempre estiguera verda…

 
 

L’aigua, el brou de la vida

Hui celebrem el dia mundial de l’aigua, el recurs indispensable per a la vida. És una iniciativa de les Nacions Unides, com un mitjà de cridar l’atenció sobre la importància de l’aigua dolça i la defensa de la gestió sostenible dels recursos de la mateixa.

La Font del MolinarEnguany la temàtica d’aquest dia es centra en l’aigua i la seguretat alimentària, no és cosa de broma, totes les persones necessiten consumir de 2 a 4 litres d’aigua al dia. Però es requereixen de 2.000 a 5.000 litres d’aigua per produir els aliments diaris de cada persona. Per avançar cap a una alimentació més sostenible, s’hauria de produir més aliments utilitzant menys aigua, reduir el malbaratament i les pèrdues.

 
 

L’irreductible llogaret de Catamarruc

Us presentem el xicotet llogaret de Catamarruc. Els seus racons, custodiats per ametlers i cirerers, són un autèntica joia, plena de pau i sana ruralia. A prop del màgic Barranc de L’Encantà, des de Catamarruc es pot visitar l’inalterable serra de Cantacuc, coronada pel cim del Tossal Blanc o la desafiant serra d’Almudaina. Terra de secrets i saviesa, de paisatges bucòlics.

CatamarrucUn passeig pels seus camins, i trobareu herbes com la cama-roja (Cichoryum intybus) que allà es bull amb oli i llima o vinagre, encara que si és molt tendra, es pot menjar crua, o la brescaconilla, la més dolça de totes les herbes. I aprendreu noms meravellosos, perquè al Julivert bord en Catamarruc li diuen Ferribusterri, o a l’Argilaga negra li diuen Gilagacabrona.

 
 

La flor de l’ametler

Ametler

Quan camines pel camp a finals de febrer, hi ha un color que sempre veus primer, és blanc i és rosa, és la flor de l’ametler…
Després, arriba l’olor, no de serra ni muntanya, olor a record, per la Costera a arnadí, a ametlat acabat de fer a Alcoi i a Xixona per supost a torró…
Llavors ve la màgia de l’ametler, ubèrrim i majestuós, que viu als sentits i també viu al cor…