" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

Magrana

Magrana

Magrana per a despres de dinar. Segons Bernat Capó al seu Costumari Valencià, una volta els grans son nets, es poden preparar de moltes maneres. La més corrent tal volta serà aquella ben senzilla de posar-los un parell de cullerades de sucre damunt. Una altra, que ens recomana, és la de posar-hi, a més del sucre, un regalim de mistela i deixar-ho un temps fins que s’amare. Modernament hi ha qui posa nata, que també fa bona mescla. La imaginació pot treballar sense fronteres, perquè la magrana admet tota mena d’experiments que mai no llevaran el sabor agredolç, però sí que el mitigaran, encara que molta gent prefereix menjar-la al natural i davall del mateix arbre.

 

Deixa un comentari

*