" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

Símbols de desavinença a les muntanyes

La Mesa de los Tres Reyes amb la maqueta d'un castell i estàtuaEls cims de les muntanyes, i en especial, aquelles que es consideren les més emblemàtiques, tenen una temptadora simbologia, un imant per a motivacions polítiques, religioses, artístiques, esportives o egocèntriques, que durant segles les ompliren de creus, fites, símbols i moltes més extravagàncies. Atenent a la crida que l’any 1899 faria el papa Lleó XIII les muntanyes s’encimbellarien de creus per donar la benvinguda al nou segle XX. Les poques muntanyes immaculades que quedaven serien profanades durant la segona meitat del segle passat amb la instal·lació dels omnipresents i obsolets vèrtexs geodèsics, omplint de progrés els cims les antenes, repetidors, torres forestals i bases militars. Un procés humanitzador i invasor que el progressiu apogeu i “boom” del senderisme remataria amb banderes, fites, símbols, imatges, plaques, bústies, estàtues, creus i pessebres.

Vèrtex geodèsic de Bèrnia amb bústiaPerò els últims anys ha sorgit un nou “revival” d’aquell missatge papal que comentàvem, un grup catòlic que pretén plantar creus de gran mesura i imatges de verges en 1.300 pics de tota la geografia espanyola (il·legalment, sense permís de Medi Ambient), alguns d’ells a parcs naturals i nacionals. Les muntanyes més emblemàtiques de la península es troben ja completament envaïdes, com per exemple l’Aneto amb la seua creu d’alumini i pilarica; la Mesa de los Tres Reyes amb estàtua, placa i maqueta d’un castell; la verge del pico Urriellu o les creus del Gorbea, Pica d’Estats, Pedraforca o Canigó. Pel territori diànic també tenim bons exemples del que estem parlant com és el cas del Mondúver, Aitana, el Menejador o Serrella.

Aitana, el sostre del territori diànic profanat per antenes i radarsFerro, acer, fusta i formigó artificial i intrusiu que pot o no agradar-nos, que podem o no compartir, però que no deuria coronar cap cim, només per respecte a tots, creients o no, de dretes o d’esquerres. Sincerament, pensem que les muntanyes han d’estar netes d’elements que no siguen d’utilitat pública, siga quina siga la seua naturalesa, o d’aquells que no formen ja part del paisatge de la serra per història i tradició. Cadascú té els seus símbols i les seues manies, qui vulga fer-se la foto al cim que se’n porte amb ell la bandera, camiseta, creu, pessebre, imatge o estampeta, però en acabar que la baixe. No hi ha cap element més separador i conflictiu que una bandera o un símbol religiós o polític. Les muntanyes són per a moltíssima gent els llocs espirituals per excel·lència, així doncs, per què emprenyar-les?

Penseu en el muntanyer o senderista primerenc que fa el gran esforç d’ascendir el seu primer 3.000 o el Montgó, tan se val les primeres vegades, i quan arriba al cim en lloc de trobar un pic salvatge, agrest i verge on poder esplaiar-se amb la seua gesta (ja sabeu, la sensació aquesta d’arribar on ningú ho ha fet mai, tots ho hem sentit alguna vegada) es troba un ben decebedor espai folrat de ferralla.

 

Deixa un comentari

*