" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

Aproximació al problema ambiental

Abans d’entrar en la consideració de les possibles formes per buscar solucions a la crisi ambiental que hui patim -i que té l’aparença d’anar agreujant-se amb el pas del temps a pesar de l’innegable tasca que s’està portant a terme- és necessari concretar, encara que siga de manera concisa, l’aspecte que vertaderament condiciona la problemàtica, que no és altra cosa que el que entenem per ambient o medi ambient, i seguidament anirem endinsant-nos en la naturalesa dels problemes que l’afecten i com són percebuts per nosaltres.

Què és l’ambient?

P4090026Si apel·lem a una definició acadèmica podriem dir que l’ambient és un conjunt d’elements físics, químics i biològics -naturals, o creats per l’home- que possibiliten l’existència, la transformació i el desenvolupament d’organismes vius. Un ecosistema, per la seua banda, és una unitat bàsica d’interacció d’organismes vius entre sí i sobre l’ambient en un espai determinat. En el cas de la nostra espècie, el medi ambient, a més de ser un espai amb components físics, químics i biològics, comprén també elements simbòlics, culturals i socials, fruit de la indiscutible relació d’interdependència i reciprocitat de causes i efectes que hi ha entre cadascú de nosaltres (la societat) i el medi (la naturalesa). És aquesta última explicació del que és l’ambient el que condicionarà les posteriors reflexions.

Naturalesa dels problemes ambientals: l’arrel social

Actualment existeix un creixent reconeixement, encara que molt minoritari, de que la teconologia, la ciència en general i la tasca de tots aquells que treballen d’una manera o d’una altra pel medi ambient no poden resoldre els problemes ambientals per sí mateix, a pesar d’haver realitzat una extensa labor i d’haver proporcionat alternatives en el maneig d’aquesta crisi ambiental.

DSCN0335Les causes que han produït la particularitat de l’amenaça i la destrucció del medi ambient natural són, primer que res, problemes d’índole humana i cultural, les arrels dels quals es troben en l’ordre econòmic i social que determina les formes de vida d’una societat. És a dir, és més un problema de les ciències humanes que de les ciències exactes i naturals, ja que des del punt de vista d’aquestes últimes disciplines les solucions són factibles i efectives. És més, contràriament al que se sol creure, no existeixen problemes ecològics pròpiament dits, atés que no hi ha cap crisi en el funcionament dels sistemes naturals, no falla cap dels mecanismes ecològics de base. Per contra, al que ens enfrontem és a seriosos problemes socioecològics, és a dir, a conflictes ambientals d’origen social com a conseqüència de les deficiències que es donen en el funcionament dels sistemes socials amb relació a la seua adaptació al medi.

DSCN0026Per això, a l’hora d’afrontar i remeiar desequilibris ecològics i problemes ambientals (que com hem indicat estan formats per una mescla d’elements naturals, socioculturals i econòmics), necessàriament s’ha d’incloure la comprensió dels aspectes socials com una part d’aquests desequilibris, ja que la seua solució es troba fundada, en gran part, en la mateixa lògica social que aquests contenen i als quals es deuen. Així, el grau en què la crisi ambiental puga ser manejada dependrà dels canvis que es realitzen en el comportament d’un mateix i la societat. Si l’home amb el seu sistema social és el que ha arribat a ser el principal o major factor per al desequilibri, semblaria inadequat que les polítiques ambientals, la investigació i l’educació es concentren quasi exclusivament en les manifestacions de dany i que es preste poca atenció al comportament humà com a causa principal.

DSCN0151En conclusió, la solució a la crisi ambiental passa per l’ineludible replantejament de la forma de vida que porta l’ésser humà, en definitiva, del canvi de sistema de desenvolupament mundial: de l’actual a un de més sostenible. I a més, aquesta reformulació necessita inevitablement involucrar a tot el conjunt de la societat en tot el procés que s’ha de seguir per a aconseguir-ho, ja que les solucions tecnocràtiques es presenten insuficients per a abraçar una tasca tan vasta. Aquest canvi no s’ha de considerar i tractar com una convulsió sinó més bé com el curs natural del progrés i l’evolució. Perquè si errare Humanum est, de savis és rectificar, i així és com s’ha d’enfocar la crisi ambiental que ja fa temps que estem patint com un error d’adaptació social al sistema ecològic de la Terra, i quan diem social diem també tecnològic, econòmic i cultural. D’igual manera la solució al desajustament socioecològic passa per transformar l’actual sistema social i adaptar-lo tant com siga necessari per a aconseguir el desenvolupament sostenible.

Les persones portem adaptant les nostres societats des del principi de la nostra existència, la diferència és que ara el canvi és major, més global, més complicat, més compromés, més decisiu; però també pot ser més conscient, més reflexiu, més dirigit. I és en açò en el que ens juguem el futur de la humanitat com a espècie i de la majoria dels éssers vius del planeta.

 

Deixa un comentari

*