" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

El món del senderisme

“Les passions humanes són un misteri: els qui es deixen arrossegar per elles no poden explicar-se-les i els qui no les han viscudes no poden comprendre-les. Hi ha éssers humans que es juguen la vida per pujar a una muntanya. Ningú, ni tan sols ells, poden explicar-se realment el perquè “. La Historia Interminable. Michael Ende.

Encara que tu no sàpigues on vas, el camí sí que ho sapSenderisme, excursionisme o “trekking” són paraules que sovint hem escoltat nomenar per a una mateixa pràctica esportiva, però en realitat es tracten d’activitats diferents. El senderisme és una activitat no competitiva que es practica a peu i es desenvolupa per camins i sendes, tradicionals o no, situats al medi natural, mentre que l’excursionisme consisteix a realitzar rutes pel medi natural, generalment a peu, amb bicicleta, a cavall o raquetes de neu, amb una finalitat recreativa. El “trekking” consisteix bàsicament en caminar durant diversos dies per zones de muntanya, preferiblement aïllades de la civilització. Al final, tot es redueix a l’acte de caminar, que, en definitiva, és la forma més antiga de desplaçament de les persones a través de les muntanyes i valls. Una activitat que amb el pas del temps va guanyant adeptes. A més de practicar un esport, les persones busquen un major apropament a la naturalesa que els allunye de la rutina i l’estrès de la vida actual.

Caminar o passejar pel medi natural no requereix cap condició física ni edat mínima, el ritme i el nivell d’esforç el marca cada un de nosaltres. El senderisme igual implica un major esforç físic, ja que l’estat de forma de l’excursionista determinarà el grau de dificultat i distància que podrà aconseguir. Com esport, el principi bàsic del senderisme és la millora física i psíquica dels participants, a més, afavoreix la recuperació i la interconnexió entre les persones, el medi rural i la natura.

Amics de La Sajolida disfrutant d'una jornada de senderisme

Així mateix, el senderisme requereix certes “normes” que podem resumir perfectament en aquesta sèrie de recomanacions: la premissa essencial de l’excursionista consisteix a deixar els llocs per on camina com si no s’hagués estat mai. Mostrar en tot moment respecte absolut per la natura i l’entorn, no molestar els animals ni arrancar cap planta, especialment les protegides. No abandonar ni enterrar cap tipus de residu, orgànic o no. Adoptar per norma  el costum saludable de recollir-ho tot. Cal informar-se bé del temps ja que els canvis bruscos de temps a la muntanya són molt freqüents, i, òbviament, evitar els barrancs durant les estacions plujoses. Abans d’eixir s’ha de preparar bé l’excursió estudiant els mapes i la dificultat del recorregut. Hem de tenir en compte la capacitat física de cada un per escollir els recorreguts que s’adapten a les vostres possibilitats, ajustades al company que menys preparat es troba i també evitar sortir a la muntanya sense companyia. Hem de preparar el material adequat: bones botes de muntanya, pantalons resistents, proveir-se d’alguna gorra, ulleres de sol, camisetes transpirables, polar en temps de fred, etc. Portar aigua i menjar per sobre de les vostres pròpies estimacions. No oblidar la farmaciola bàsica de primers auxilis. Solen estar indicades les direccions a seguir durant una excursió, tot i així, és convenient portar amb nosaltres una brúixola. No hem d’encendre foc baix cap concepte. I, finalment, buscar el nostre ritme, trobar-se còmodes i no abandonar-lo ja que no s’està practicant cap esport de competició.

Les marques a seguir Els camins per on solem anar els excursionistes es poden classificar en tres tipus. Les sendes de petit recorregut (PR) que reuneixen la major part dels itineraris, es poden realitzar en poc temps, com a molt una jornada, amb un trajecte molt inferior als de gran recorregut (GR) senyalitzades amb pintura roja i blanca. Els PR estan senyalitzats amb pintura groga i blanca i cada Comunitat Autònoma ha establert una numeració que les identifica. Una altra alternativa són els senders locals (SL), amb itineraris inferiors a 10 km i senyalitzats amb colors verd i blanc. La xarxa de senders de la Comunitat Valenciana s’ha definit gràcies al treball d’entitats excursionistes, associacions comarcals i municipis interessats en recuperar els antics camins de muntanya que en altres èpoques comunicaven les poblacions.

 

Deixa un comentari

*