" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

El paisatge rural com a patrimoni

Mas del PerolitEn qualsevol paisatge rural, junt amb les variables físiques del territori trobem els espais específicament productius, agraris, ramaders i silvícoles, a més d’altres complementaris, sobre els quals s’assenten diferents tipus d’organitzacions i artefactes del més variat tipus, des dels conjunts habitats fins als elements menors, que arriben o no, al caràcter d’edifici, i que responen precisament al desenvolupament específic de les activitats tradicionals de cada lloc.

Aquests elements permeten caracteritzar, junt amb la casa rural tradicional, aïllada o concentrada en un lloc, llogaret o poble, l’àmbit territorial concret on es situen. A ells, han de sumar-se aquelles organitzacions edificatòries que acullen les institucions rurals que atenen particularitats concretes de cada territori. Aquests elements de paisatge rural podrien denominar-se geogràfics i en aquest sentit els geògrafs els incorporen als seus anàlisis i estudis. Però també s’han d’entendre aquests elements i organitzacions des del punt de vista arquitectònic ja que habitualment s’inclouen en els estudis d’arquitectura popular. La consideració i valoració dels diferents aspectes del nostre patrimoni cultural, específicament arquitectònic, ha anat evolucionant al llarg del temps, passant des dels conceptes del bé singular i monument, a les agrupacions, jardins, conjunts, llocs històrics i zones arqueològiques i les seues àrees de protecció.

Paisatge rural a la GallineraConcretament, la protecció de l’anomenat patrimoni etnogràfic, on podíem incloure tota la sèrie d’arquitectures tradicionals en l’ampli sentit anteriorment definit, s’inclou en la legislació espanyola per primera vegada en l’anomenada Llei del Patrimoni Històric Espanyol l’any 1985 que en el seu títol VI defineix els béns immobles de caràcter etnogràfic com “aquelles edificacions i instal·lacions les quals el model constructiu siga expressió, de coneixements, adquirits, arrelats i transmesos consuetudinàriament i la factura s’acomode, en el seu conjunt o parcialment, a una classe, tipus o forma arquitectònics utilitzats tradicionalment, per les comunitats o grups humans”.

A nivell internacional, la UNESCO ha incorporat un nou concepte de patrimoni cultural, de caràcter territorial, amb la denominació de Paisatge Cultural, que encara no té reflex en les diferents legislacions de patrimoni cultural que es desenvolupen a nivell de les administracions autonòmiques. Es defineix com a tal a aquells paisatges o territoris que constitueixen una harmònica combinació entre l’obra de l’home i l’obra de la naturalesa.

 

Deixa un comentari

*