" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

El Castellet

Castellet

Situat al costat d’un coll on s’uneixen les serres de la Serrella i la Xortà, damunt d’un esperó rocallós anomenat la penya del Castellet a 1.050 metres d’altura trobem una fortalesa, un dels castells majors nomenat al pacte del Pouet propietat d’Al-Azraq. El Castellet presenta dos cossos ben definits que s’adapten a les característiques del terreny, en el cos inferior destaca un magnífic aljub en bon estat que encara sol estar ple d’aigua, a més, també hi ha algunes restes de murs exteriors. El cos superior ocupa el cim de la penya, que des de baix sembla inexpugnable, és un terreny allargassat i estret on destaquen els murs exteriors, les quatre parets de la torre principal i un aljub més reduït i deteriorat que l’altre.

És una talaia formidable, que controlava el pas per el port de muntanya que uneix la vall de Castells amb la de Guadalest. Des de la fortalesa s’albira cap a la vessant sud tota la vall de Guadalest flanquejada per la serra d’Aitana, i l’embassament de Guadalest als peus fins a la costa on apareix travessada la Serra Gelada que custodia la badia de Benidorm. Cap al nord el barranc de la Canal destaca en la continuació de la Serrella que delimita la vall de Castells, flanquejada a l’altra banda per la serra d’Alfaro. Mirant cap a l’est se’ns apareix progressivament el Cocoll, Bixauca i la serra del Ferrer. Cap a la mar, la Serrella acaba i pren el nom de la Xortà, més enllà s’albira la serra de Bèrnia.

Aljub del Castellet

El primer document on apareix nomenat el castell és al Pacte del Pouet, de l’any 1245, on Jaume I va acordar amb el cabdill sarraí Al-Azraq que aquest últim conservaria les rendes de la forlatesa durant tres anys, però que passat aquest període l’hauria de cedir a mans cristianes. L’any 1428 el castell va passar a ser propietat de l’orde de Calatrava, que es va preocupar més de cobrar les rendes que de mantenir en bon estat les seues possessions. L’any 1448 hi ha una denúncia per les condicions d’abandonament en què l’orde castellana té el castell, mal abastit de vivers, armes i municions per a la seua defensa: Que un castell ques nomena Castell de Castell, situat en lo present Regne, lo qual és una singular força, es detengut e possehit per hun comandador del orde de Calatrava, castellà e natural del Regne de Castella e que de la custodia del qual castell se diu que aquell ha comanat a hun altre castellà lo qual és persona strangera e sospitosa e innota en lo present Regne [...]

El castell va entrar així en la seua etapa de decadència, en l’informe d’una visita al març de l’any 1534 s’assenyala que la fortalesa antiga està en una muntanya molt alta sobre aquell lloc, que hi ha mitja llegua de pujada. Encara que està destruïda és molt fort pel lloc on està (Jaime Guerri Vaquer. Història de Castell de Castells).

 

Deixa un comentari

*