" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

¿Què és la custòdia del territori?

custodia-territorioCustòdia, del llatí “custòdia/custodiae”; guardar, conservar, respectar. La custòdia del territori la podem entendre com un conjunt d’estratègies i instruments que pretenen implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. La idea base és que conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, com normalment es pensa, sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden i han de contribuir a aquest aspecte. Per això, a diferència d’altres instruments i estratègies amb similars objectius, la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d’una banda, i d’aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, per una altra.

La custòdia del territori és necessària per conservar els beneficis que ens aporten els espais naturals, mantenir els paisatges que ens identifiquen i dels que tant gaudim i frenar la pèrdua d’espècies animals i vegetals, són reptes que la humanitat està afrontant des de fa dècades i que s’han traduït en diversos acords internacionals i lleis a nivell nacional. Assumir tots aquests reptes depèn de tot el món, no únicament de les administracions públiques i dels governs. A Espanya, gran part dels terrenys que s’han de conservar es troben en finques de propietat privada, per això és imprescindible implicar i donar suport als propietaris d’aquestes finques per aconseguir els reptes indicats anteriorment. Això és el que pretén la custòdia del territori.

L’apliquen organitzacions sense ànim de lucre, públiques o privades, que es dediquen exclusivament, o com a complement a altresencuny1 actuacions, a conservar la natura i el paisatge utilitzant instruments de custòdia del territori per aconseguir-ho. Aquest tipus d’organitzacions, més enllà del seu nom específic o de la figura legal a la qual estiguen emparades, es denominen genèricament entitats de custòdia del territori. Les zones d’aplicació solen ser espais que tinguen interès especial per la fauna, flora, el patrimoni cultural o els paisatges que acullen o que podrien acollir si s’aplicaren les mesures adequades. Aquests espais poden ser forestals, agrícoles, fluvials, marins i fins i tot urbans. Aquestes finques solen ser de propietat privada, encara que els instruments de custòdia també s’utilitzen en finques de propietat municipal que pertanyen a ajuntaments i altres administracions locals. De vegades, els terrenys on actuen les entitats de custòdia són de domini públic, per tant, pertanyen al conjunt de la societat, com és el cas dels espais costaners i marins. Les finques poden estar incloses dins o fora d’espais protegits legalment (parcs i reserves naturals, Xarxa Natura 2000), si estigueren dins, la custòdia del territori complementa i reforça la protecció legal.

imagen732gTot això es porta a la pràctica mitjançant pactes voluntaris que acorden les entitats de custòdia del territori i els propietaris dels terrenys a conservar, i que estableixen compromisos de les dos parts dirigits a mantenir o recuperar el patrimoni natural i cultural de les finques que són objecte d’aquests pactes. Aquests pactes, anomenats acords de custòdia, se solen fixar per escrit en un contracte obligant a una col·laboració contínua entre l’entitat i el propietari, amb una durada pactada que beneficia les dos parts: a l’entitat, perquè amb els acords contribueix a complir la seua missió, i al propietari, perquè obté suport tècnic, i en certes ocasions, recursos econòmics o humans per poder gestionar la finca, a més d’un reconeixement social i satisfacció personal per contribuir a conservar la natura i el patrimoni. Els acords de custòdia són el principal instrument que utilitzen les entitats de custòdia, però no l’únic. Altres instruments de custòdia del territori són les activitats de sensibilització i formació de propietaris rurals, les campanyes educatives dirigides a la ciutadania, les actuacions dels voluntaris de les entitats en espais de custòdia o actes de reconeixement de la bona gestió que fa un propietari de la seua finca.

Un clar exemple de tot el que s’ha explicat anteriorment el trobem a Cocentaina, on dins del Parc Natural de la Serra de Mariola es DSCN0006troba la finca del Mas de Llopis. Si hem de destacar algun valor de tots els que posseïx aquesta zona és l’incalculable valor ecològic ja que forma un ecosistema mediterrani amb gran part de les espècies característiques d’aquest com en pocs llocs queden a l’actualitat. Per aquest motiu es va realitzar un acord de custòdia del territori amb la consecució del mateix a través de la signatura del conveni de custòdia del territori Mas de Llopis per part de l’ajuntament de Cocentaina i l’associació ecologista Grup d’Amics de la Natura.

 

Deixa un comentari

*