" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

Els camins de muntanya i el seu patrimoni

Image00002

Quan s’esmenten els camins de muntanya i el patrimoni, inevitablement, entra en escena aquest concepte que coneixem tots com sostenibilitat ja que formen una trilogia indissoluble. L’informe Brundtland de 1987 defineix la sostenibilitat com el model de desenvolupament humà que permet satisfer les necessitats de les generacions presents sense posar en perill la capacitat de les futures generacions per satisfer les seues pròpies necessitats. Els senders i el patrimoni associat a ells, l’entorn i espai físic, són fonamentals en aquesta sostenibilitat i per això la Carta Espanyola de les Muntanyes (2002) estableix que els espais naturals són enclavaments de gran importància per garantir la protecció de les muntanyes i demostrar la consecució d’un desenvolupament sostenible.

Els senders i camins no s’han de contemplar únicament des del punt de vista de l’activitat esportiva, en aquest cas el senderisme; no cal oblidar que el medi geogràfic té una riquesa no només natural o paisatgística, sinó també històrica, cultural, patrimonial i etnogràfica. A l’hora d’estudiar un territori com a sistema d’elements (naturals-artificials) sobre el qual l’ésser humà desenvolupa la seua activitat vital, i que per tant és modificat per la seua acció en funció de les seues necessitats i inquietuds, és ineludible incloure com un factor d’anàlisi més el que anomenem patrimoni. Cada comunitat posseeix un entramat cultural propi, derivat de la seua forma de vida en un àmbit espacial determinat que li proporciona la seua identitat distintiva, tant en la relació amb els grups socials veïns, com en comparació amb territoris més llunyans.

Image00001

Les tendències actuals de globalització indueixen a valorar pautes culturals provinents de civilitzacions alienes a més d’homogeneïtzar la cultura segons el model occidental, en detriment del que és autòcton, el propi i la quotidianitat; davant d’això, des de l’àmbit de treball del desenvolupament rural s’advoca per la rendibilització del valor de la diferència que tenen les cultures i identitats locals. La xarxa de senders, sobretot a les zones muntanyoses, va servir per estimular la vida econòmica i social de les comarques situades a major altitud sent vitals per a la seva comunicació i, per tant, per a la seua subsistència. D’ací l’enorme importància dels camins que, no només servien com a vincle econòmic, sinó també com a vincle de comunicació social. La història de la humanitat és la història dels camins i per això en l’esdevenir dels temps s’han transformat, utilitzat, creat i abandonat en funció de les poblacions a les que donaven un nexe d’unió. Són un important llegat cultural i una forma de vida que ha perdut el seu ús productiu anterior (forestal, agrícola i ramader) i els antics camins de ferradura s’han abandonat, pels moderns transports actuals.

Precisament, aquest canvi ha de servir per valoritzar els camins de muntanya i el seu patrimoni, aprofitant un canvi d’ús cap a altres activitats emergents des d’un punt de vista racional, sostenible i de profund respecte per el medi ambient, el que redundarà en el desenvolupament rural on estan inserits, ja que és absolutament necessària la implicació de la població local per a la conservació i manteniment. En definitiva, el senderisme permet apropar-se al món rural i al medi natural amb una adequada posada en valor del patrimoni, aprofitant els camins de muntanya que, en moltes ocasions, són vials mil·lenaris que han acostat a l’home en la seua relació amb l’entorn on viu .

 

Deixa un comentari

*