" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

Daphne gnidium

Apol·lo, déu del Sol i la música, va ser maleït pel jove Eros després que es burlara d’este per jugar amb un arc i fletxes.
L’ irascible Eros va prendre dues fletxes, una d’or i una altra de ferro. La d’or incitava a l’amor, la de ferro incitava a l’odi. Amb la fletxa de ferro va disparar a la nimfa Dafne i amb la d’or va disparar Apol·lo en el cor. Apol·lo es va inflamar de passió per Dafne i en canvi ella el va avorrir.

En el passat Dafne havia rebutjat a molts amants, no obstant això estimava la naturalesa i explorar els boscos. El seu pare, Peneo, li va demanar que contraguera matrimoni perquè així li donara néts. No obstant açò, va pregar al seu pare que la deixara soltera, com la germana bessona d’Apol·lo, Artemisa. Malgrat açò, Peneo li va advertir que era massa bella com per a mantenir per sempre lluny a tots els seus pretendents.Matapoll

Apol·lo contínuament la va perseguir, pregant-li que es quedara amb ell, però la nimfa va seguir fugint fins que els déus van intervenir i van ajudar que Apol·lo l’aconseguira. En vista de que Apol•lo l’atraparia, Dafne va invocar al seu pare. De sobte, la seua pell es va convertir en escorça, el seu cabell en fulles i els seus braços en flors. Va deixar de córrer ja que els seus peus es van arrelar en la terra. Apol·lo va abraçar les branques, però fins i tot aquestes es van reduir i van contraure. Com ja no la podia prendre com a esposa, li va prometre que l’estimaria eternament. Apol·lo va emprar els seus poders d’eterna joventut i immortalitat perquè sempre estiguera verda…

 

Deixa un comentari

*