" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

El cabdill que es va revoltar contra la conquesta cristiana

Al-Azraq significa blau, i sembla ser que rebia aquest nom per l’intens color blau dels seus ulls, és per això que sovint a la gent de la Marina se’ls anomenava blavetsEls blavets de la Marina, quan van a segar arròs, només mengen que tonyina, pa, tomaques i anficòs (Marc Antoni Adell. Rodant, rodant).

Al-Azraq

Jaume I després de la conquesta cristiana, va tractar de controlar la població musulmana mitjançant una estratègia inicial de política de vassallatge, amb la qual la població sarraïna autòctona podia seguir mantenint els seus costums i terres, a canvi que reconegueren el senyoriu cristià. Mentrestant Al-Azraq va ser capaç de construir una espècie de microestat amb una població de fins a 15.000 habitants (informació extreta de: Jaume I Llibre dels Feits i de l’Arxiu de la Corona d’Aragó).

El 15 d’abril de 1245, Al-Azraq va signar amb Alfons d’Aragó, primogènit i emissari de Jaume I, el Pacte del Pouet, al castell d’Alcalà. El castell d’Alcalà o de Benissili està situat a l’entrada de la Vall que ve de l’interior, a uns 780 metres d’altura, dominant així aquest pas natural estratègicament. Va ser residència d’Al-Azraq durant la seua primera sublevació (1247-1258) com així es  desprén del Llibre dels Feits de Jaume I: (…) E, en l’altre dia, oïda la missa, anam-nos-en a Alcalà, e no ens hi gosà esperar, e mudà’s a Gallinera. E nós anam a Alcalà, car allí tenia son alberg major que en altre llogar (…). Amb aquest tractat, Al-Azraq cedia a mans cristianes els castells de Pop i Tàrbena i retenia per al seu llinatge els d’Alcalà i Perputxent. Tanmateix obtenia també les rendes de Xeroles, Margarida, Castells i Gallinera durant tres anys, a més de les de Tollos i Ebo, que passat aquest període es comprometia a cedir a mans cristianes.

Castell d'Alcalà

Al-Azraq va rebel·larse contra la intensificació progressiva dels abussos dels cristians, la primera revolta va durar prop d’11 anys. Alaçrac vos ha preses alguns castells en terres de Valencia. Finalment fou derrotat i obligat a exiliar-se. E feu conuiença ab nos que exis de nostra terra, per tostemps, sens que james no hi tornas. Durant aquests anys Jaume I pensà imposar una venjança exemplar als rebels i expulsar del regne els mudèjars que no hagueren intervingut en les lluites: se’ls assenyalarà un dia perquè es preparen per a eixir del regne de València amb les seues mullers i els seus fills i amb tota la roba que puguen endurse’n, i jo els asseguraré fins que siguen en el regne de Múrcia; que [...] ja sabran fer camí cap a Granada o més enllà. Aquest pla no s’arribà a dur a terme, encara que Jaume I, a qui el Papa Gregori IX anys enrere havia otorgat una butlla per donar caràcter de croada a la conquesta de València, estava convençut que: cal que sapiem prevenir a temps allò que puga causar-nos dany.

Després de 20 anys de silenci, sense cap document que ens aclarisca el parador d’Al-Azraq, aquest va tornar per encapçalar una nova sublevació el 1276: tots els sarrains paliers del regne de València se levaren tots contra el rey. Finalment, durant una incursió a Alcoi, va morir a l’abril d’aquest any. Perderen lur cap, per nom Aladrach: lo qual ya era altra vegada se era alçat contra nos ab alcuns castells del dit regne. Fou llavors quan els genets moros (que l’acompanyaven), havent fet creure als cristians que havien fugit, van preparar una emboscada en què van caure molts dels cavallers que havien vingut a enfortir Alcoi i que havien iniciat la seua persecució (José Llull. Al-Azraq. Visir i senyor d’Alcalà de la Gallinera), en un lloc que passà a denominar-se barranc de la Batalla. Fruits d’aquests enfrontaments entre l’exèrcit cristià de Jaume I i les forces musulmanes d’Al-Azraq nasqueren les festes de moros i cristians, que rememoren aquests fets.

Després de la mort d’un dels seus enemics més emblemàtics, i com una mena de premonició, Jaume I va emmalaltir greument i morí el juliol del 1276, un any abans que els últims focus rebels foren sufocats.

 

Deixa un comentari

*