" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

Les fàbriques de la llum

El riu Serpis durant mil·lenis, va configurar el Racó del Duc o barranc de l’Infern, aquest, és un paisatge de gran valor per la seua singularitat i bellesa natural. Hi ha milers de guies que parlen del Racó del Duc, però totes solen deixar de costat uns elements arquitectònics de gran valor històric que durant dècades configuraren la manera de viure al paratge: els molins fariners, els assuts i les fàbriques de llum del segle XIX.

El Racó del Duc és un espectacular congost que recorre el riu Serpis entre els pobles de l’Orxa i Vilallonga, ha estat durant dècades un espai molt utilitzat per l’home. Per el riu han passat i viscut llenyataires, llauradors, caçadors, pescadors, recol·lectors i carboners, així com viatgers i treballadors del ferrocarril. Però la major ocupació humana del paratge es va donar entre finals del segle XIX i principis del XX, quan els marges del riu estigueren habitats per les famílies dels vigilants i treballadors d’una sèrie de minicentrals hidroelèctriques conegudes a la zona com les fàbriques de la llum, muts testimonis d’unes formes de vida hui desaparegudes.

Fàbrica de l'Infern

A finals del segle XIX gràcies a l’existència del ferrocarril Alcoi-Gandia, poblacions com Muro, l’Orxa o Vilallonga, totes elles banyades per el riu Serpis, arribaren a comptar amb una forta indústria paperera que movia un elevat volum d’exportació a l’estranger. La principal producció era el paper de fumar i el paper de seda, molt utilitzat per a decorar les taronges que eren consumides per mitja Europa. Per contra, els productes químics utilitzats contaminarien durant dècades el riu. Malgrat la forta demanda, la producció es trobava estancada al dependre del carbó, feia falta una altra font d’energia que sense saber-ho, prompte l’obtindrien de molt a prop, del Serpis. Seràn aquestes minicentrals hidroelèctriques o “fàbriques de la llum” com eren conegudes a la zona, les noves locomotores energètiques. Foren construïdes a finals del segle XIX amb la finalitat d’abastir a les factories.

Un dels exemples d’aquestes “fàbriques de la llum” és la fàbrica de l’infern, possiblement un dels elements més identificatius del Racó del Duc i un dels llocs més visitats, tant per el bellísim entorn on es troba, com per la cridanera arquitectura decimonònica amb que va ser construida. La fàbrica es troba al vessant dret del Serpis, a la fita dels termes municipals de l’Orxa i Vilallonga, l’edifici va ser construit en 1895. Els únics elements decoratius es troben als contorns en pedra calcària de les finestres, portes i cantons. Les finestres encara conserven les portes de fusta i compten amb un arc molt rebaixat. Tant els balcons com el remat de la torre presenten unes baranes molt ornamentals. Al centre de l’edifici es troba el remat d’un gran òcul de traceria amb el logotip de la companyia propietària. Respecte al topònim Infern, què va ser primer, l’ou o la gallina, la fàbrica o el barranc? Infern és el nom del barranc, una forma molt comuna d’anomenar tant als clots i barrancs com als trams de rius que són estrets i profunds.

 

Deixa un comentari

*