" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

Les ruïnes del fred

La necessitat d’acumular la neu allà on queia i emmagatzemar-la en forma de gel i després transportar-la als pobles per a refredar begudes, conservar aliments, preparar gelats i fins i tot curar malaties, va donar lloc a una xarxa de neveres (caves) àmpliament estructurada que a hores d’ara encara conserva autèntics monuments.

Nevera de la Font del Noguer

En els dies més freds de l’hivern quan tot estava cobert per la neu, els agricultors de la zona es convertien en “collidors de neu”. Amb cabassos i pales amuntonaven la neu i la introduïen en les caves on la compactaven amb maces i obtenien el preat gel. Una vegada plena la cava, tancaven portes i finestres fins a l’època de consum quan tallaven el gel en blocs que embolicats en mantes transportaven durant la nit a llom de mules per a la seua comercialització.

El gran desenvolupament de les caves va tindre lloc entre els segles XVIII i XIX fins que es van implantar les fàbriques de gel. Per això és tot un privilegi que hui en dia encara estiguen en peu aquestes construccions i puguem disfrutar d’aquest magnífic patrimoni que tenim al nostre territori, testimoni del desaparegut comerç del gel. Com per exemple, entre moltes altres, la cava de la Mallà del Llop en Serrella.

 

Deixa un comentari

*