" Rodes cansades, veus del meu poble.
Llenya, herba d´olives,els bocois on ressonen futurs herois incògnits."

 

El Mas de Llopis i la Custòdia del territori

Pujant de camí al Montcabrer ens trobarem amb el Mas de Llopis, la finca està ubicada al terme municipal de Cocentaina, dins del Parc Natural de la Serra de Mariola, aquest enclavament natural també està declarat Lloc d’Interés Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). És una unitat física de tres finques, totes elles es troben en l’àrea de protecció integral del PORN de Mariola. Inclou diverses construccions; antics corrals per al ramat, marges per als bancals fets amb pedra seca, naixements d’aigua i fonts emblemàtiques com ara la font de Sanxo i la del propi Mas de Llopis. En aquesta finca es troben hectàrees de serra, terra abans cultivada, terrenys de secà, etc.

Mas de Llopis

Si tenim que destacar algun valor de tots els que te aquesta zona de Mariola optarem per el incalculable valor ecològic, ja que forma un ecosistema mediterrani amb gran part de les espècies característisques d’aquest, com en pocs llocs queden a l’actualitat. Per aquest motiu es va realitzar un acord de custòdia del territori amb la formalització d’aquest en la firma del conveni de custòdia del territori Mas de Llopis per part de l’ajuntament de Cocentaina i l’associació ecologista Grup d’Amics de la Natura.

Però ¿què és la Custòdia del territori? La custòdia del territori és un conjunt d’estratègies i instruments per a la conservació de la natura i el paisatge que promou la participació del propietari, la societat civil organitzada i la ciutadania. Preten implicar als propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon us dels valors naturals, culturals i paisatgístics. Promou acords i mecanismes de col·laboració continua entre propietaris, entitats de custòdia i agents públics. El sentit de la custòdia és el del treball en comú entre dos o més agents socials que tenen interés per conservar els valors del territori. És única en cada territori i necessita temps i reflexió per a adequar-se a cada realitat territorial.

 

Deixa un comentari

*