Quan camines pel camp a finals de febrer, hi ha un color que sempre veus primer, és blanc i és rosa, és la flor de l’ametler…
Després, arriba l’olor, no de serra ni muntanya, olor a record, per la Costera a arnadí, a ametlat acabat de fer a Alcoi i a Xixona per supost a torró…
Llavors ve la màgia de l’ametler, ubèrrim i majestuós, que viu als sentits i també viu al cor…